Hola HMM! El promès és deute i en aquest cas el Xavi Codo ens fa arribar una crònica de la Half Ironman que van fer a Calella, quines màquines!
"Hola a tots,
Ja fa una setmana del dia D, he tingut temps per reposar i fer la meva crònica, que al ser la primera, és una mica llarga. Allà va:
Després de passar una nit sense poder dormir bé a causa del Barça i sobretot del Half, ens llevem a 3/4 de 6, esmorzo embotits amb pa amb tomàquet, suc de taronja i cafè, i cap a Calella amb els Branchat.
A l'arribar, les dones ens deixen amablement a prop de boxes, on anem a fer els últims retocs (inflar rodes, ultimar bosses de transició,...).
Cap a les 8 anem cap a la platja, i al no veure a ningú, fem unes quantes braçades a l'aigua per escalfar, abans d'anar cap al calaix de sortida, on finalment retrobem a les nostres estimades mullers, de qui ens despedim com si anéssim a la guerra, sobretot per la música de Gladiator de fons.
Són les 8h40, i per fi donen la sortida i comença a desfer-se el nus que tenia a la panxa. Surto tranquilament per l'esquerra (consells d'última hora de l'Aleix: si respires per la dreta, posa't a l'esquerra!) i vaig passant boya darrera boya, inclús passant gent i mantenint-me en el gruix del peloton, tot una novetat per mi a l'aigua.
Surto de l'aigua on veig a la Marta i a la Nuri (quina alegria!) i vaig cap a la carpa per fer la T1 més o menys ràpida. Surto amb la bici cap a la N-II, on al cap de 10-15 minuts em passa l'Albert, començo a menjar i cap a Mataró, on trobo a la Lara i al Gerard, animadors omnipresents del CTG.
Primera volta bastant còmoda, i la segona amb més vent de cara a l'anada, però amb la gran sorpresa de veure a tota la família a Mataró. Des d'allà, tornada còmoda, on em trobo al Roger del Nàstic a Arenys.
Arribo a Calella, transició ràpida, on em trobo al Miquel, i cap a córrer.
Començo a 4'30", però després de 3 kms veig que el rellotge corre massa depressa, i ja vaig a 4'45". Em vaig trobant gent animant (Roger, Jose, Lara, Gerard,...) i em vaig creuant amb l'Albert, Aleix, Miquel i Jordi, però el millor és a l'acabar la primera volta, que em trobo a tota la família de nou, que em donen l'energia suficient per fer la segona volta sota un bat de sol digne del mes d'agost. Als últims 5 kms se'm carrega el quàdriceps dret, però ja no podia parar, l'arribada estava a tocar. Arribo als últims 100 metres, que són de pell de gallina: arribada individual, estora vermella, música, globos, gent animant, i a 50 metres la família, la Marta em passa els nens, i amb l'Oriol a coll i les nenes als costats, arribem tots junts!!!Molt xulo!!!
Ja tenim la primera al sac!
Aprofito per donar les gràcies a la família, la Marta, l'Ariadna, la Paula i l'Oriol, que m'han ajudat i recolçat en aquesta ideia boja de fer el half, i als companys d'entrenament, l'Aleix que va tenir la paciència de fer alguna que altra sortida muntanyosa amb mi, i sobretot a l'Albert, el meu company d'entrenaments matiners sense el que no ho hagués fet, doncs molts dies m'hagués quedat dormint en comptes de sortir a quarts de set en bici, i que a més, com diu el refrany, "quien va con un cojo, acaba cojeando", doncs poc a poc he après a anar en bici gràcies amb ell.
Ara que ja han passat uns quants dies, cada cop estic més content del què he fet, ha estat un global de coses que enriqueixen molt, però que no tenen ni punt de comparació amb l'esforç d'un grup que també la van fer. Us passo el link, http://youtu.be/6SNEQ4jjdP4, i jutgeu vosaltres mateixos, a mi se'm posa la pell de gallina!
Una abraçada a tots!
Xavi"
Després de passar una nit sense poder dormir bé a causa del Barça i sobretot del Half, ens llevem a 3/4 de 6, esmorzo embotits amb pa amb tomàquet, suc de taronja i cafè, i cap a Calella amb els Branchat.
A l'arribar, les dones ens deixen amablement a prop de boxes, on anem a fer els últims retocs (inflar rodes, ultimar bosses de transició,...).
Cap a les 8 anem cap a la platja, i al no veure a ningú, fem unes quantes braçades a l'aigua per escalfar, abans d'anar cap al calaix de sortida, on finalment retrobem a les nostres estimades mullers, de qui ens despedim com si anéssim a la guerra, sobretot per la música de Gladiator de fons.
Són les 8h40, i per fi donen la sortida i comença a desfer-se el nus que tenia a la panxa. Surto tranquilament per l'esquerra (consells d'última hora de l'Aleix: si respires per la dreta, posa't a l'esquerra!) i vaig passant boya darrera boya, inclús passant gent i mantenint-me en el gruix del peloton, tot una novetat per mi a l'aigua.
Surto de l'aigua on veig a la Marta i a la Nuri (quina alegria!) i vaig cap a la carpa per fer la T1 més o menys ràpida. Surto amb la bici cap a la N-II, on al cap de 10-15 minuts em passa l'Albert, començo a menjar i cap a Mataró, on trobo a la Lara i al Gerard, animadors omnipresents del CTG.
Primera volta bastant còmoda, i la segona amb més vent de cara a l'anada, però amb la gran sorpresa de veure a tota la família a Mataró. Des d'allà, tornada còmoda, on em trobo al Roger del Nàstic a Arenys.
Arribo a Calella, transició ràpida, on em trobo al Miquel, i cap a córrer.
Començo a 4'30", però després de 3 kms veig que el rellotge corre massa depressa, i ja vaig a 4'45". Em vaig trobant gent animant (Roger, Jose, Lara, Gerard,...) i em vaig creuant amb l'Albert, Aleix, Miquel i Jordi, però el millor és a l'acabar la primera volta, que em trobo a tota la família de nou, que em donen l'energia suficient per fer la segona volta sota un bat de sol digne del mes d'agost. Als últims 5 kms se'm carrega el quàdriceps dret, però ja no podia parar, l'arribada estava a tocar. Arribo als últims 100 metres, que són de pell de gallina: arribada individual, estora vermella, música, globos, gent animant, i a 50 metres la família, la Marta em passa els nens, i amb l'Oriol a coll i les nenes als costats, arribem tots junts!!!Molt xulo!!!
Ja tenim la primera al sac!
Aprofito per donar les gràcies a la família, la Marta, l'Ariadna, la Paula i l'Oriol, que m'han ajudat i recolçat en aquesta ideia boja de fer el half, i als companys d'entrenament, l'Aleix que va tenir la paciència de fer alguna que altra sortida muntanyosa amb mi, i sobretot a l'Albert, el meu company d'entrenaments matiners sense el que no ho hagués fet, doncs molts dies m'hagués quedat dormint en comptes de sortir a quarts de set en bici, i que a més, com diu el refrany, "quien va con un cojo, acaba cojeando", doncs poc a poc he après a anar en bici gràcies amb ell.
Ara que ja han passat uns quants dies, cada cop estic més content del què he fet, ha estat un global de coses que enriqueixen molt, però que no tenen ni punt de comparació amb l'esforç d'un grup que també la van fer. Us passo el link, http://youtu.be/6SNEQ4jjdP4, i jutgeu vosaltres mateixos, a mi se'm posa la pell de gallina!
Una abraçada a tots!
Xavi"
Quina serà la propera bogeria?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada