Barcelona Magic Line

Si us animeu a formar un equip podeu llegir de què es tracte a http://www.barcelonamagicline.org

"Nit de Nadal"

Bones festes a tothom

Objectiu aconseguit! Marató NY 2013

Benvolguts HMM's,

En primer lloc agrair-vos el suport que ens heu donat en tot moment. Ha estat una experiència molt emocionant. Agrair a la familia la paciència de 2 anys aguantant als ara ja finishers de la Marató de New York. Aquesta Marató ens ha sorprès especialment per la quantitat de gent i animació que hi ha al carrer que fa que les llargues rectes es passin molt ràpid. L'asfalt és duríssim!

La ciutat viu la Marató com una gran festa i tothom surt al carrer per animar.

A les 4,30 del matí de diumenge ens llevavem, a les 5,15 cap a l'autocar que et porta a State Island, esperant dins de tendes ben abrigats fins el moment de la sortida. Entre anar al bany, estirar-se per terra amb molt fred ja ens ha tocat anar a la sortida de les 9,40. Parlaments, presentació dels bons, himne americà i per fi la música de New York del gran Frank Sinatra. Gallina de piel i creuem el pont de Verranzano, Brooklyn i comença la festa.... 

Els 4 hem anat plegats tota la Marató i hem disfrutat el recorregut sabent que és un moment únic i irrepetible!

Son les primeres impresions ... Continuarà...

Salut i km's!!

Desde NY

El Tast de Granollers - 26 d'octubre'13

Hola companys, 

Aquest dissabte 25 d'octubre s'ha celebrat la segona edició del Tast de Granollers, 10 km de cara avall de La Garriga a Granollers. Ha fet un dia de sol que fins i tot amb massa calor pels corredors. En aquesta segona edició, com no podria ser d'una altre manera, una bona colla de HMM's hi han participat de cara a les seves preparacions de Behobia, La Mitja, Maratons... Tots han quedat molt satisfets de la carrera i els hem pogut animar als darrers kilometres de la cursa.

Felicitats a tots els HMM's!

Salut i km's

Marató de NY 2013 - Recorregut en moto ... Ja falta poc!

D'aquí 1 mes esperem 42 km més! Salut i km's!

Fontalba-Puigmal-Núria-Fontalba

Un bon nombre de HMM's alguns molt petits, varen fer aquest dissabte l'excursió Fontalba-Fontalba, passant pel Puigmal i Núria, uns 14 km, però amb 1100 m de desnivell positiu.
Tot contents van sortir as les 7 del matí de Granollers, a les 9 des de Fontalba enfilaven la pujada al Puigmal, un primer tram herbós de forta pujada, un petit tram pla on vàrem esmorzar i després la pujada final pedregosa i bastant dura, en menys de tres hores tots dalt.
Forta baixada a Núria, amb bany de peus inclòs i a dinar, tots tombats a l'herba gaudint dels entrepans.
El tram final de Núria a Fontalba un passeig on tothom tenia ganes de arribar, el Sol no ens va deixar en tot el dia i els més petits i els grans es van comportar com uns herois.

Correllets i HMM

Triomf total els obstacles i la senyalització una maravella, aviat més fotos.

Més fotos AQUI i encara més AQUI

Correllets FMGranollers 31/8/13

Hola HMM's, ja s'acosta la FMGranollers i per tercer any els Blancs organitzen una divertida cursa d'obstacles que no us podeu perdre. Tan si ets Blanc com Blau t'animem a participar-hi perquè passareu una molt bona estona. Aquest any com

a novetat també hi ha cursa infantil. Ja us hi podeu inscriure a www.correllets.cat.

Salut i km.

Triatló de Palamós -13 juliol 2013

Hola a tots,

Sembla que els HMM's aquest estiu estem experimentant noves modalitats esportives.

Aquest és el cas del Dume, Albert i Xavi Maymí que han participat amb èxit a la Triatló de Palamós.

Sembla que l'experiència els ha agradat molt i pensen repetir. 

Moltes felicitats campions.

Salut i km's

Ja estem a l'estiu

Com cada any una pujadeta a Núria, encara que de calor poca.

Trail de Vallfornes

 

L'Ignasi va participar al trail de Vallfornes, 13 km amb 1200 metres de desnivell acumulat,..., uffff!!!
Molt bon resultat  1 hora 23 minuts, el lloc 85 de 245. Felicitats

Segona part

Avui sense cap incident remarcable he acabat la MM de Sant Llorenç a Montserrat, molta calor a la pujada final, i les sabates han acabat a la paperera de la plaça del Monestir.

Ara a pensar en un altre tonteria.

Reptes del President. Matagalls-Montserrat 18/5/13 tot sol i plovent!

Benvolguts HMM's,

El nostre president Fredy ja sabeu que no està mai quiet i l'última aventura que s'ha empescat ha estat fer tot solet la Matagalls-Montserrat. Donat que ha fet un bon entrenament per la Marató de Madrid vol aprofitar que està en forma i fer aquesta travessa tan bonica una vegada més, sense preses ni cronos.

Així doncs aquest dissabte 18 de maig el meu fill i jo l'hem recollit a casa seva a les 5 del matí. Hem fet el trajecte, plovent, fins a Collformic. En Fredy no ha donat cap mostra de voler plegar per la pluja, companya inseparable del presi en totes les curses i aventures, sinó que ho ha plantejat com una prova al seu material de muntanya impermeable. Rellotge a punt, altimetre activat i a les 5,50 del matí ben fosc en Fredy s'allunya pel camí direcció el Pla de la Calma per desprès baixar cap a Aiguafreda (unes dues horetes). 

Son gairebé les 12 del migdia i els whats-App que li hem enviat no ens els contesta perquè no els deu sentir, ja deu haver esmorçat i ja està gaudint del dia asolellat que ha acabat sortint.

A les 12,33 ens envia un missatge que ja està a la carretera de Castellderçol ... ja queda menys!

Anirem ampliant la crònica a mesura que tinguem novetats. 

Ànims Fredy Montserrat és més aprop!!!

 

CRÒNICA

 

Tot el Pla de la Calma amb pluja, el paraigües fa bé la seva feina, però els peus estan molt molls.

La MM ha canviat de recorregut i ara no va fins el Tagamanent, baixa abans cap a Aiguafreda, decideixo seguir el camí vell, ... ERROR..., el corriol de baixada és com un riu els peus xops i ja molt a prop del final relliscada i a terra, cop a la ronyonada, ara no fa mal però després ja veurem.

Esmorzar a Aiguafreda i cap amunt,  ja fa solet, els núvols van i venen, quatre gotes i una mica de Sol, la grimpadeta patina una mica però cap problema, arribo a la cruïlla de Sant Quirze i un noi amb diu que no puc seguir perquè s’han escapat dos rotwailers pel camí que he d’agafar i que son perillosos al final ell m’acompanya un tros per si surten,..,res de res.

Travesso la carretera de Castellterçol i  comença el gran fangar, és un lloc on hi ha vaques i el camí està molt malament amb grans basalts i molt de fang, fa estona que veig unes petjades d’ algú que va davant meu, tinc els peus escaldats.

Abans d’arribar a la carena de Sant Llorenç ja he decidit fer-ho amb dues etapes i així poder fruir més del recorregut, atrapo els que duia davant dues dones i un home de Cardedeu que van d’Aiguafreda a Sant Llorenç, allí els venen a buscar m’apunto amb ells per tornar a Granollers.

Ara he de buscar un altre dia per fer l’altre meitat del camí.

Segurament la última marató

Tres graus i una mica de vent del Nord és un començament agradable, el guarda-roba es tenca ½ hora abans de la cursa,..., a prop hi ha un hotel cap dins.

Comença la cursa, molta gent, lleugera pujada, es corren tres curses a l'hora 10 km, mitja i marató, poc a poc cadascun al seu lloc, a una mitjana de 5:30 el cos es troba bé, Santiago Bernabeu, Plaça Castilla, comença la baixada, Cuatro Caminos, molt de públic animant i bandes de música “a todo trapo” Plaça del Sol, Palau Reial, faig de cicerone a un mexicà, mitja marató 1:54, seguim baixant,.., això després s’ha de pujar.

El ritme es manté, entrem a la Casa del Campo, km 28, es veu pel km 30 com passen els corredors, tros molt avorrit sense públic. Km 32 parada tècnica i petita recuperació, ja comença a ser dur i comença la pujada, el cos es comença a queixar i els genolls a fer “figa” prefereixo fer una estona caminant que no acabar del tot trencat, el públic animant, em marco temps de caminar, 2 minuts, i temps de córrer. Uns voluntaris en patinet ofereixen vaselina i réflex, bon detall.

Estadi Luis Calderón, Carrer Atocha, molt, molt al fons la estació,.., com puja, torno a caminar, un municipal m’empeny i a córrer fins la estació, corba a la esquerra i,..., un mur de 200 metres d’una pujada infernal, una noia amb aspecte nòrdic fa un crit esgarrifós per una rampa i un noi la ajuda fins el final, ja veig que he de deixar les quatre hores per un altre dia, controlo la panxa que no faci tonteries, els avituallaments son fluixos només aigua i power...blau, res de fruita.

A la dreta la tanca del Retiro que té 2 km’s de llarg, la Pilar i l’Eli m’esperen mortes de fred i em donen la Coca-Cola salvadora, corba a la dreta, segueix la tanca, 1 km amunt a la dreta i s’entra al Retiro, 500 metres de BAIXADA i la arribada, 04:13,.., comença a ploure, el cos diu que té fred i tremola, hi ha llargues cues per agafar alguna cosa, en passo i vaig a buscar el cangur tot es descobert i el vent bufa, per fi puc sortir de la zona d’atletes i retrobar la família, ja està.

El camí fins l’hotel es fa llarg, les cames estan adolorides, però l’ànim alt, el fred segueix intens, missatges dels amics i alguna trucada fan el camí més curt, ara a canviar-se i a dinar.

Fa 21 anys de la primera marató, moltes i bones experiències, però ara tocar descansar i fer altres coses.

Podeu veure el: Registre Garmin

La información de la organització:

 

 

Crònica d'unes campiones. Marató de Barcelona 2013 by Natàlia

"Benvolguts HMM,

Sabem perfectament que ens esperàveu en candeletes, però això d’acabar una marató requereix un temps de repòs, no només físic, sinó també psicològic. Ho hem llegit als llibres i ens ho han explicat els experts, i com molt bé sabeu tots, nosaltres som dones molt “germàniques” i amb  una disciplina de ferro i per tant, ho seguim tot al peu de lletra, sense saltar-nos un sol pas del guió dissenyat.

Comencem doncs el nostre relat únic. 

El passat 17 de març va ser per a nosaltres una data que recordarem sempre en la nostra història personal i conjunta. Durant tres llargs mesos ens vam  preparar per aconseguir un objectiu real que en un primer moment ens semblava un somni: acabar la marató de Barcelona 2013. Cadascuna de nosaltres hi vam posar tot el que vam poder de la nostra part; il·lusió, esforç, constància, i moltes, moltíssimes ganes. Les setmanes anaven passant i amb elles els quilòmetres s’anaven acumulant a les cames. De dilluns a divendres l’entrenament l’organitzàvem com podíem, algunes sortíem a migdia, d’altres a mitja tarda i d’altres al vespre. Això si, quan s’apropava el cap de setmana els mòbils disparaven una sèrie de  “whatsapps” recordant que dissabte tocava tirada llarga. El nostre PT Albert Branchart ens havia preparat un pla d’entrenament que seguíem al peu de la lletra. Un incís: “Que bé que ens ha anat, Albert!. Gràcies per ajudar-nos a arribar fins aquí”. 

Bé, seguim allà on érem. Quan estàvem  quasi a les portes del gran dia una de les components del nostre gran equip, la gran HMM Nuri Puig es va veure obligada a abandonar el repte per problemes de salut. Això va ser molt dur per totes nosaltres però sabem que hi haurà més oportunitats i us prometem que l’any vinent hi haurà una Crònica II de la marató i ella serà qui porti la batuta. Fet Nuri?

Ah!! i per descomptat, no podem oblidar al Fredy, el nostre PT número 2, més pràctic que teòric, i que s’ha encarregat d’acompanyar-nos en algunes de les nostres tirades llargues. Destaquem la del Fòrum de la qual en queda alguna anècdota remarcable però que ara no ve al cas.

I d’aquesta manera tot xino-xano va arribar el moment de girar la pàgina del calendari de la cuina i trobar-nos de color vermell, perquè era diumenge, el desitjat dia 17 de març i “Todas a una como en Fuente Ovejuna”, vam dir-nos  “Som-hi!! Cap a Barcelona hi falta gent!!”.

A les 6:30´ del matí ens esperava davant la farmàcia Bellavista l’Ignacio ,el nostre xófer en aquestes ocasions, gran persona i gran amic. Allà havíem quedat també amb el Quico Bellavista, la Núria Llovera i la Natalia Guardado amb els quals vam viure i conviure aquesta experiència.

Just arribar a Barcelona i es posa a ploure! “Bé, no passa res” vam pensar, “la temperatura és bona i els ànims no poden ser millors. Ja hi érem i els nervis no ens havien abandonat! Intercanviàvem opinions, posàvem en comú les estratègies seguides a última hora, rèiem com criatures, ens trobàvem indecises “ creieu que un plàtan em farà mal ara?” I d’aquesta manera se’ns va fer l’hora i ens vam col·locar finalment al calaix de sortida on ens vam trobar al José Callejón. Ep! Però abans dir-vos que el Fredy va ser la persona que ens va estar “aguantant” fins l’últim moment. A més, ens va dir que ens esperaria en el quilòmetre 13 per córrer amb nosaltres fins al final. Quin president que tenim!!!.

Tres, dos ,ú... comecem!! Ara si que si... Quina constància, quin autocontrol, marcant un temps des de el primer quilòmetre i sense perdre el ritme. La que si que va canviar de ritme però no per perdre’l, sinó per canviar de “tempo” i passar d’adaggio a allegro, va ser la HMM Nuria Maraña. Quina màquina, tu! Ens va deixar perplexes. Cal destacar que aquesta era la seva segona marató i coneixia bé el terreny i ens ho va demostrar a tots millorant ni més ni menys que en mitja hora el temps fet un anys enrere. Felicidades Nuria. No cal dir que la Tiphaine (triatleta, trailwalker, “súper en forma woman”), va sortir molt abans que nosaltres i evidentment va arribar a meta fent  un temps de campiona.

Bé, nosaltres seguíem corrent al nostre ritme constant i... tachánn... km 13... Fredy! Ja t’hem trobat. Aquesta va ser la primera empenta important. Una mica més endavant, al  km 15, ens vam prendre un gel d’aquests que serveixen per aguantar fins al final, amb una mica de cafeïna. Ara ja estàvem preparades i amb força per saludar a les famílies que ens animaven al km 17. Segona empenta important. Ei.. però nosaltres com si res, al ritme inicial i a seguir sumant quilòmetres. Crec que va ser per aquí quan es va afegir a la cursa el germà d’en Xavi Codó. Gràcies. Escolteu... que llarga que és la Meridiana!!! Però bé, vam anar i vam tornar. Cap al km 20 vam buidar la bufeta perquè amb tanta aigua l’organisme s’hidrata però també s’infla. Seguim, seguim... un tros una mica avorrit i després el premi de retrobar-nos amb les famílies cap al km 28. Per allà, ens vam creuar amb la Nuria Maraña (ella ja estava quasi al km 30) que ens va saludar efusivament,  i vam confirmar que estava feta una campiona. Bé, i a partir d’aquest punt, no recordo exactament quin km, el Dani va posar-se la samarreta de NewYork i la va lluir orgullós al nostre costat. Que bé!!! Ara, a més de bona companyia teníem un reporter. Ens va fer un vídeo tan bonic... Moltes gràcies Dani. També en el km 30 es va afegir una amiga de la Natalia i una mica més endavant, en Jordi, el marit de la Núria Llovera. I seguíem corrent... i cada cop més cansades físicament però fortes mentalment. La Marta Molins ens recordava que el nostre mur estava al km 45, o sigui que no hi havia perill. I vinga... i vinga...i ánim que som unes cracks i crits per aquí i per allà i tot d’una, la línia blava ja recorria el Paral·lel. Una línia blava poc nítida, borrosa en aquest últim tram, al menys això ens va semblar. Potser era la pluja que l’havia descolorit, o més aviat el cansament o potser els nostres ulls que es començaven a entelar en percebre la proximitat del triomf, el repte aconseguit, el somni realitzat.

Bé, la resta, ja ho sabeu tots. Abraçades, emocions, rampes, i una mica de tot. El subidón fort ens va durar ben bé 7 dies, però aquest magnífic record el tindrem tota la vida. Gràcies a tots pel suport i per la paciència però això s’ho valia, o no? 

Les dones HMM!"

Estem els HMM's orgullosos de vosaltres! Sou un exemple de constància i que fent les coses bé s'aconsegueixen els objectius! Visca les dones HMM's!

Marató del Congost

El nostre company Ignasi fa fer el passat dia 17 de Març, la Maratoó de Muntanya del Congost, 3000 metres positius de desnivell, pluja, fred, .., tot això que fa agradable una cursa. També i va ser-hi present en Manel Berbel.

Aquí el podeu veure en ple esforç, de'n Manel no tinc fotos.

Classificacions:

Ignasi Vila:     07:40:43                Posició: 272 de 404
Manel Berbel: 07:55:17                Posició: 301 de 404

Tots uns herois !!!!!

La primera foto no és de l'Ignasi, la vaig trobar a la web de la organització, però no em direu que i té una retirada ...., aquestes si que ho son.

HMM's al Campionat d'Espanya de Cross de Granollers, corrent?

Hola HMM's! Entrem a la setmana de la Marató de Barcelona on un munt d'HMM's i participaran per primer cop, estirem allà per animar-vos, sou uns campions!
Entretant fent gala del nostre esperit participatiu hem participat al Campionat d'Esanya de Cross de Granollers d'aquest diumenge 10 de març. Si tenim molt nivell els HMM's ...
Si voleu ens podeu veure al minut 1,42 del video, anem per davant del Carles Castillejo.
Gràcies al Toni de MiraGranollers.cat
Salut i km!

http://www.miragranollers.cat/el-ca-granollers-organitza-amb-exit-el-95e-campionat-despanya-de-cros/

Luz de gas

AL LORO !!!!
El nostre col·lega Pau va actuar ahir amb el seu grup 7OfUs, per un fi benèfic. El lloc triat va ser la sala Luz de Gas i un éxit rotund, bona música i el local plé. He de dir que ho fan molt bé. Aquí el podeu veure en un moment culminat fent un solo, tot un espectacle !!!

Tirada llarga

Moltes dificultats per poder lligar-ho tot, amb un parell de baixes per malatia, però per fi es va poder fer la tirada llarga. Quatre Super-women's i un HMM1 fet una "birria" vàren sortir a 2/4 de 8 del matí de les pistes dirección al Port Olímpic. Tot va anar molt bé fins el km 21 on l'HMM1 es va tenir que retirar i demanar auxili al cotxe escombra, les quatre super-women's sense cap problema van arribar a bon port on esperava el cotxe per recollir-les, 30 km com si res, tot un exit tenen la marató assegurada.

 

Gran Mitja Marató 2013

Hola HMM's,

Ja s'ha acabat la Festa Major d'hivern de Granollers, sí La Mitja s'ha convertit en alguna cosa més que una cursa popular. El divendres al matí Roca Umbert ja estava ple de futingeros esperant veure que es regalava aquest any i no va parar de passar gent tot el cap de setmana a recollir dorsals, més de 12000 persones apuntades! Catalunya Radio i la Sra.Copolo retransmatien desde la biblioteca de Roca Umbert el seu programa de cap de setmana. La mini marató tot un éxit de participació i una manera d'engatxar als nens en això de còrrer. A la mini em vull aturar perquè cal destacar que dues filles de HMM's va pujar al segon calaix del podi en les categories Benjamí i Aleví, i tots els altres van lluitar molt bé a les seves categories, moltes felicitats nois/es! Ah! no em volia oblidar l'aparició estelar de l'HMM's Albert als Telenoticies de TV3, per si no ho heu vist està el corredor Ugandès que va guanyar escalfant per les pistes i l'Albert aixeca el braç i el "tio" deixa d'escalfar i va escoltar els consells del PT Albert mentre la Nuri li fa una foto! Quin parell de cracks!

Suposem que dissabte tothom va menjar pasta i a dormir aviat, no tan per la sortida de La Mitja, sino perquè estavem convocats a les 10 hores a fer-nos la foto de rigor. A mesura que passen els anys anem tenint més problemes alhora de fer la foto i és una bona notícia perquè més de la colla corren o el quart o la mitja.

Aquest any un cop feta la foto tothom es va dividir, el Toni i la Georgina cap al Quart, el Josep, Rafael, Tito i Jordi a escalfar per la zona de la via del tren, el gran Codó vestit d'home-globus 1,30 fent progressius amb el seu germà Jordi que s'estrenava a la mitja. El Fredy, el David, El Jordi Maymí, l'Ignacio, el Jomi, el Dani, el Marc, el Ramon fent-la petar fins ques'aproximava l'hora de sortir. L'Albert feia cara de concentració i va marxar a escalafar amb els megacracks del migdia (els voladors). No va poder arribar a la foto el Dume que estava veient al seu fill al futbol però va arribar apunt per la sortida. El Pere va fer acte de presència a la foto i desprès ja el vam trobar pulveritzant la seva marca personal (això que deia que estava lesionat als bessons). Menció apart a l'equip femení dels HMM's, la Nuri, la Natalia, la Nuria, l'Ester, la "Tifen" ens faltava la Marta (que ja va fer els 21 km el divendres tota soleta!!), estan agafant una forma envejable, jo diria que estan fortíssimes sobretot de "coco", seguiu així maratonianes!!!!

Ja quedava poc per sortir i el vent semblava que ens podia fer nosa, un cop en marxa on més va molestar va ser al pol·ligon de Llerona però molt menys de l'esperat. Es notava que hi havia més gent aquest any al llarg del recorregut. també em va semblar que estava molt més ple de públic sobretot als llocs nous del recorregut. A l'alçada de la Garriga hi havia un grup de rock de nois i noies joves que ho feien molt i molt bé. La cursa de tornada de la Garriga es va fer molt calorosa, el sol va començar a escalfar fort i potser anavem massa abrigats però el cas és que feina a treure's capes de roba. Als últims kilometres pel centre de Granollers son molt emocionants, sents que diuen el teu nom però no pots sintonitzar qui el diu de tanta gent que hi ha. Als últims metres van ser una mica d'embut donat que el públic invaia la carretera i nomès deixava pasa a 3/4 corredors de costat.

Tots el HMM's vam acabar La Mitja sense fer-nos mal i amb molta gana per dinar.

L'Igncio desprès de 5 anys la va tornar a fer i amb bones sensacions i l'HMM Santi va fer un temps de 1,45h disfruntant com un camell, això és ser HMM!

Com ja és tradició vam celebrar-ho com cal a l'Hotel Granollers perquè sino pots explicar la teva cursa i escoltar la dels altres no és una mitja complerta. Allà el presi HMM va fer entrega dels Certificats als corredors i a les parelles que aguanten als corredors.

Agraiment especial a la Rosa i Susana que desde Manresa ens van fer cas i es van apuntar a La Mitja i van celebrar amb nosaltres el dinar. Son la nostra secció HMM's a Manresa.

Ah! durant el dinar 5 noies no corredores van dir que le 2014 correrien el Quart de Mitja! (qui ens farà les fotos?).

Bé, si teniu fotos ens les envieu i les penjarem.

Salut i km!