dilluns, 30 de novembre del 2009

HMM a la Matagall-Granollers


Hola HMM, ja ho veieu el gran primer HMM ha tornat desprès de poc més d'1 mes d'haver-se operat del menisc, quin crack! Ahir vam fer la mitja Matagalls-Granollers, feia molt temps que no l'haviem fet i penso que ara és molt més maca pq passes per molts corriols i boscos i es fa més entretinguda.

dijous, 26 de novembre del 2009

HMM de passeig

Ahir dos HMM's varen anar a La Trona a prop de EL Figaró, aquestes en son les conseqüències, la panxa d’una i el genoll de l'altre varen aguantar prou be.











dilluns, 23 de novembre del 2009

Que passa ????

Homus malus totus, que passa ???, esteu amb la grip A o ja ni us aguanteu els pets i no podeu ni escriure al blog.

Novetats la mitja de Vilanova ha canviat de dia es el 13 de Desembre i abans de final d'any s'ha de fer una caminada fins a Montserrat per celebrar, ..., el que faci falta celebrar.

Ja tenim aquí el mes de Desembre i els que prepareu Granollers o altres coses us toca començar a "currar" de valent o el vostre "cache" seguirà per terra.

El proper diumenge es la Matagalls - Granollers, o sigui que com cada any ja ve el fred, espero poder acompanyar-vos un tros.

diumenge, 15 de novembre del 2009

Tornem a començar

Avui per primera vegada l'HMM Frederic ha sortit a córrer, 15 minutets, i el genoll no ha protestat, ara es qüestió d'anar avançant poc a poc.

Coses que fa un HMM quan no poc fer el gamarús

http://www.flickr.com/photos/fredericmc/sets/72157622795983128/show/

dilluns, 9 de novembre del 2009

Montserrat Nord

Hola Homomalus,
aquestes són les fotos de l'inici i el final de la bonica cursa de Montserrat Nord.

La cursa és preciosa, es puja desde Monistrol, fins Santa Cecíllia, llavors s'agafa la canal de Sant Jeroni (és per on es baixa si es fa la via ferrada, dret com una mala cosa), llavors una bonica baixadeta fins a Sant Miquel, la Santa Cova, el camí dels 3/4 i es baixa pel camí de la Matgalls-Montserrat, altre cop fins a Monistrol.

En fi, ara toca repòs i bondat per curar l'esguinç i sant tornem-hi.

Homonasi

PD: per haver fet els últims 5 o 6 o 7 km (desde Sant Miquel fins a Monistrol) amb un esguinç al peu no està malament.




homo behobianus 2009















Si senyors, ni les inclemències metereològiques poden amb uns HMM convençuts per aconseguir el seu repte ... acabar peti qui peti la cursa!

No prometia massa bé per la pedra que va caure 2 minuts abans de la nostre sortida ... però els HMM lluny d'espantar-se es van envalentonar, els consells del HMM Albert, la tranquilitat del HMM Jordi van ser claus per aconseguir el repte, us felicito HMM.

Gràcies a les mares i fills que mullant-se van esperar-nos sense defallir!

Gràcies al "rodaballo" del dissabte i al "chuleton" de diumenge!

Si senyors els HMM som ben parits!
PD. Tot HMM corre per donar-se un homenatge en forma de "teca" -> HMM XULETONUS estava boníssssssssssssim!!!

dijous, 5 de novembre del 2009

Marato NY

Aquest es el comentari d'un conegut, l'Albert, que ha corregut la marato de New York

"Bon dia a tothom. Aquesta és la meva història sobre la marató de ny.

Despertar-te a les 3.40 del matí. A les 4.00 esmorzar a l´hotel , que estava a petar pel collons del halloween. Sortir de l´hotel a peu a les 4.30 direcció national public library(20 minuts), d´on surten els autocars que et porten a Stete Island(5.00). Arribada a les 5.30 plovent . Pregunta: que collons fas desde les 5.30 fins les 9.40 de la sortida ?. Aquesta és la part + dura de la marató. Hi han carpes on estirar-te i intentar descansar, però es comencen a omplir a vessar. El fred apreta de valent. A fora les carpes, la gent que no hi ha cabut, que és moltíssima, jeu a l´herba abrigada com pot, veus gent amb llençols, plàstics i inclús sacs de dormir ( i recordo que està pluvisquejant).

Comença la cursa sota l´himne americà i el New York New York de Sinatra. Creues el pont de Verrazano, i comença l´autèntic espectacle de la Marató de Nova York. Els carrers plens i plens de gent animan-te, cridant, picant d´olles, oferin-te qualsevol cosa cosa que et pugui ajudar: taronges, plàtans, llinones, brownies, mocadors de paper, m&m´s, etc.

Aquest és l´esperit americà que ha fet d´una cursa de 26,2 milles un autèntic espectacle,al més pur estil NBA. És la seva manera d´agrair-te que hagis vingut a córrer la seva marató. Et fan i ho aconsegueixen ,sentir important. Al vespre, al dia seguent, molts corredors llueixen orgullosos la seva medalla per la ciutat, amb copets a l´esquena de felicitació dels americans. És una marató x recordar. És una marató x córrer un cop a la vida...

En quant a la meva participació, va ser força discreta:3.51. El cansament produit x 4 dies patejant la ciutat, el canvi horari, la càmera de fotos em que vaig córrer i m´obligava a parar als llocs més emblemàtics, i el tirón als isquios al km.35 aprox.que em va fer parar una estona no em va ajudar... però us diré una cosa: una cursa com aquesta, quant +tardes, + disfrutes... i jo vaig DISFRUTAR."

dimarts, 3 de novembre del 2009

Behovianus i montserratinus

Behovianus i montserratinus, ànims ja queda menys pel diumenge i tots els que portareu la samarreta, ja sabeu que teniu que fer .....

SUAR-LA
Sigui del color que sigui, faci fred, calor, vent, plogui i fins i tot si no en teniu ganes, sueu-la "malditos", ..., vosaltres que podeu.