MM'2011 Acabada!

Hola HMM's,

Us vull fer cinc cèntims de la Matagalls-Montserrat 2011, la cosa entre els HMM no pintava massa bé perquè entre el tormell del HMM Fredy i el meu dit no en feiem un HMM sencer. El fet d'anar fins a Collformic acompanyats per dos extraterrestres com en Lluís Baella (8,13 hores) i en Jaume (9,34 hores) va fer que ens inspiressim i que tots els mals que portavem de casa ens desapareixessin. Durant la travessa esperavem el moment que en Jaume i el Lluís ens avancessin i així ens vam mantenir distrets (poca estona perquè ens van adelantar molt aviat). Més tard ja ens trobavem la família a Aiguafreda i a la carretera de Sant Feliu de Codines, que vulguis que no t'obliga a posar bona cara. A partir d'aquí comença el Barça i els crits del caminants i els missatges de tots vosaltres anunciant els gols (8! pobre Osasuna) van fer que els primers 30 km passessin força ràpids. El tram fins a Sant Llorens Savall el van canviar i no es va fer tant llarg com l'any passat ... i ja estavem a Sant Llorens, el Fredy amb un cubell d'aigua freda als peus i jo tapat amb una manta tremolant! (gràcies Carme i Quim per l'avituallament!). Allà el Fredy ja no feia massa bona cara perquè l'estomac no l'acompanyava, però ell com aquell que res la Mola amunt que "ja passarà". "Se hace camino al andar" doncs som-hi, la tàctica era dividir les dificultats en intervals d'1 hora i funciona. A la que comences a pujar mires quina hora és i penses que com màxim allò durarà una hora. Amb aquesta tonteria que anava quadrant jo anava tirant. El Fredy al cementiri de Vacarisses va decidir parar una estona i no em va deixar que em quedes amb ell, l'estomac el feia estar molt anguniòs. Quedaven 12 kilometres i dels que 4 eren la pujada a Montserrat. Objectiu arribar abans de les 10 del matí. Aquest tros de Vacarisses fins arribar a Monistrol és molt i molt lleig, exemple de d'anti-urbanisme! El Fredy es va refer una mica i va continuar 45' més tard que jo. Ja estava a Monistrol. A les 9,45 començava a pujar a Montserrat quedava l'hora mortal, carai que dur es fa pujar a Montserrat amb 80 km a les cames. El camí estava molt ple de gent i costava avançar però finalment l'escalinata de Montserrat i ja he arribat 9,50 del matí (+/-). Objectiu complert SI! unes 17 hores!

Ara faltava l'altre SI del presi que amb un parell de nassos amb l'estomac destrossat va arribar a Montserrat si senyor la seva 12+1 MM completada!

Moltes felicitats a tots els participants de la MM'11!

Ah! els de la tele deien que plouria i l'únic que va passar és que vam menjar pols i pols durant tot el trajecte!