Hola HMM's comença de nou la temporada,
Dos megacracks HMM's l'Albert i el Xavi demostren que estan molt forts participant i fent un bon paper a la Triatlò de Banyoles (si la del monstre,la carpa i els jubilats!).
Em permeto transcriure la crònica del Xavi Codó perquè és molt il·lustrativa de que en una triatlò hi ha moments de tot, oi?
"Vinga va, escriuré la crònica.
Començant pels preliminars, cap a migdia ens trobem unes quantes famílies de la Pia (Barrufet, Caralt, Branchat i Codó). Els pres dinem junts pasta, arròs, i fruita, passant del tall arrebossat, difícil de digerir. Acte seguit, acompanyem a les famílies a la caseta que l’Aina Branchat diu tenir a llac (Albert, podies dir-ho abans que ets multipropietari!), i allà ens despedim de les famílies, com qui se’n va a la guerra i no sap si tornarà.
Anem cap a boxes, deixem les bicis, preparem el material per a les transicions i cap a la sortida: 900 pollastres esperant per tirar-se a l’aigua. Bé, alguns ja s’hi tiren abans, però no és el cas dels HMM, doncs seguint les instruccions del fundador, no s’ha d’escalfar abans de començar i, a més, amb tanta gent, segur que ens escalfaran durant la cursa.
A les 15h40 primera sortida d’homes, on surto jo, ben lluny del grup de Pros, que reben pals per tot arreu. La natació la faig sense rebre ni donar, però em poso a parlar amb el monstre de Banyoles, cosa que em fa perdre 10 minuts. Què hi farem, l’aigua i jo mai hem estat gaire amics!
Surto de l’aigua, transició T1 ràpida, i cap a la bici, on vaig avançant gent, i algun que altre m’avança, fins que en una pujada em passa un cohet, el crack de la bici, l’HMM Albert. Jo treient la llengua, i em demana que em posi a roda! I tot seguit els hi diu als cliclistes que hi havia al voltant la ja cèlebre frase: “què us guardeu les forces per córrer o què?“ Abans que la gent tingués temps de tirar-li el bidó d'aigua pel cap, ja havia desaparegut!
La pujada al port bé, al final esprinto per enganxar-me a dos i que em portessin els últims 6 kms, on anem passant a gent.
Transició T2 sense problemes, començo a córrer i al km 2 em ve un mal a les abdominals que em fa baixar el ritme, i paro a respirar al km 3, per tornar a engegar i passar als que havien aprofitat per avançar-me. Arribo a la claca familiar i a la del club, “gallina de piel”, són els millors moments, els més emocionants, i que em serveixen per donar-me forces i encarar la segona volta de la cursa a peu, on vaig avançant a gent, torno a arribar a les claques, ara ja per anar cap a l’arribada. Fet, primer triatló olímpic al sac!
Salut i kms, si pot ser “en tierra firme”!"
Xavier Codó
Esto es un hombre y lo demas .....???
ResponElimina