Matagalls-Montserrat 2010

Hola HMM's,

Vaig tenir la sort i el privilegi de poder acabar la meva primera MM amb dues institucions de la prova com són el Fredy (17 edicions) i el Quim (10 edicions). Anant amb aquests cracks de la MM és més sencill ... us dic això perquè són més analistes que el Guardiola, veuen i detecten qualsevol mínima variació del recorregut de 83 km i saben dossificar-se les forces, fer avituallaments ràpids però complerts, t'anticipen el proper tram perquè et regulis, apreten quan és pla (poc tros!) ... uns virtuosos!

A les 5 menys 10 sortiem de Collformic, era un formiguer de gent amb capelina i paraigues perquè a la sortida queien quatre gotes (la resta de recorregut amb bon temps), allà ens vam trobar a l'HMM's Pere i els de Riells que sortien sobre les 5 de la tarde i a la super-Dolo que amb el seu somrriure permanent sortia una mica abans que nosaltres.

El Pla de la Calma el vam fer força ràpid i vam començar a baixar cap a Aiguafreda on una mica abans de les 20 h ens estavem menjant un petit entrepà amb familiars que ens van venir a rebre, tot seguit cap amunt direcció cap a Castellderçol on sobre les 23 h hi arribavem on la Pilar i l'Eli ens van venir a veure i animar. Amunt que no ha estat res cap a Sant Llorenç Savall on sobre la 1 h del vespre hi vam arribar (a la 1,20 h arribava el primer a Montserrat) , a Sant Llorenç teniem avituallament personalitzat amb el Quim i la Carme amb gibrell d'agua fresca pels peus i tot ... impressionant!, allà ens va agafar una mica de "bajon" i fred però "santurnemi" a pujar cap a la Mola.

Són llargues i fortes les pujades, però en comparació amb les baixades pedragoses i relliscoses em sembla que encara prefereixo pujar!

Un cop a dalt prop de la Mola vam anar cap a Matadepera, on es fan pesades les urbanitzacions esfaltades, desprès Vacarises, tot baixant per arribar al punt més baix del recorregut que és Monistrol. A Monistrol vam escoltar les campanades de les 9 del matí i 1 hora més tard a les 10 h arribavem, per fi, a la plaça de Montserrat, uf! que llarga i pesada que es fa l'ascensió a Montserrat.

Tots tres vam arribar plegats desprès de 17 hores caminant. El Pere també va fer més o menys de temps com nosaltres i amb doble mèrit per tenir dolor d'esquena (no per culpa de l'edat, eh!).

Una gran experiència i un repte que mai m'haguès imaginat fer ... qui ho hauria de dir!

Gràcies a tots els que ens heu recolsat i aguantat, sobretot als familiars i amics. Prometem canviar de tema a partir de la propera setmana,jaja!

Bé, ara a per la propera! Quina fem?

Salut i cames!