Behobia-San Sebastian 2010

Hola amics i amigues HMM's,

Si! ens vam mullar força per no dir molt, però per tota la colla que vam anar plegats a Donosti gairebé va ser el de menys perquè ens ho vam passar molt bé fins i tot corrent!

El nostre "tour operator" Albert ens va organitzar unes rutes gastronòmiques (tot reservat des de fa mesos) on vam poder gaudir de la cuina típica del nord, el primer dinar "rodaballo" gegants i boníssims a la brasa i el diumenge uns "chuletons" que van entrar com l'aigua.

El dissabte ens va fer un molt bon dia i pensavem que les previsions del temps s'equivocarien pel diumenge. La nit de dissabte a diumenge va començar a bufar el vent i van entrar els núvols que ens van anar regant tot el diumenge.

El dissabte ja vam anar a dormir contents amb la victòria del Barça, però haviem d'esmorçar molt aviat perquè haviem d'anar a buscar l'Eusko Tren que ens duria fins a Behobia.

A l'esmorçar ens vam trobar i fotografiar amb al campió del món de triatlò Javier Gomez Noya (vol ser dels HMM, qué li diem?), el Xavi i l'Albert li haurien d'haver demanat un pla d'entrenaments per la "half iron man"!

El diumenge a les 8,30 del matí tots puntuals cap al tren, 45 minuts més tard amb el tren a vessar i molt bon ambient vam arribar a Behobia, allà vam agafar un bus fins la rotonda de la sortida de la cursa.

En aquest punt de la crònica és on els HMM's nois no sabiem si haviem de sortir amb les HMM's noies i ja vam començar a veure com ho podiem organitzar ... elles van voler sortir soles a l'hora que els hi tocava i gràcies a això i que estan molt fortes van arribar amb un temps espectacular i contentíssimes! (van ser entrevistades i tot per TeleDonosti a l'arribada!).

En el punt de la sortida es respirava un ambient festiu, entre la música que animava i la molta gent coneguda que ens anavem trobant va arribar l'hora de la nostra sortida.

El Ramon i l'Albert van deixar molt alt el llistó dels HMM's amb temps de professional, el Xavi es deixava anar a les baixades que semblava que volès i ni el Dume ni jo el vam poder atrapar, per darrera el Micky, el Jordi i el Xavi Maymí (els hermanus) lluitant amb la pluja van arribar molt satisfets, el Jose, el Jordi i el Francesc (Pere) van lluitar fort i no van notar ni l'última pujada de l'Arzak.

Menció a part tenen les components femenines dels HMM's, van ser animades des del primer kilometre (aupa neska, aupa equipo!), no van parar de riure i adelantar a altres corredors i fins i tot van fer un sprint els últims 500 metres, em sembla que no van notar ni que pluvia! Van arribar molt satisfetes i no és per menys, es mereixen un BANY DE MASSES (oi Jordi!). L'Anna anava amb neguit però va arribar molt contenta i fins i tot va fer amistats a la cursa (a les pujades, oi?).

Un agraiment especial als nostres animadors incondicionals que ens van estar buscant entre mig dels 22.000 corredors que van passar per davant seu i fins i tot van reconèixer a algun de nosaltres, que ja té mèrit. Queda dit, gràcies David, Carme, Montse, Amàlia (àfònica), Reme i Olga.

Com totes les curses importants no va faltar el cavaconmemoratiu a l'arribada!

ANECDOTES: L'Albert a mitja cursa va ser reconegut com HMM's pel "periquito" del germà de la Natàlia. El Jaume Aragonès (A4elkm) i veí del nostre president Fredy va fer un temps espectacular i el felicitem, també va recònèixer a l'HMM's Albert. En Jaume és mig-mig HMM's!

Fredy's family i Pere's family per l'any que ve no valen excuses!

Salut i km!