El nostre president Fredy ja sabeu que no està mai quiet i l'última aventura que s'ha empescat ha estat fer tot solet la Matagalls-Montserrat. Donat que ha fet un bon entrenament per la Marató de Madrid vol aprofitar que està en forma i fer aquesta travessa tan bonica una vegada més, sense preses ni cronos.
Així doncs aquest dissabte 18 de maig el meu fill i jo l'hem recollit a casa seva a les 5 del matí. Hem fet el trajecte, plovent, fins a Collformic. En Fredy no ha donat cap mostra de voler plegar per la pluja, companya inseparable del presi en totes les curses i aventures, sinó que ho ha plantejat com una prova al seu material de muntanya impermeable. Rellotge a punt, altimetre activat i a les 5,50 del matí ben fosc en Fredy s'allunya pel camí direcció el Pla de la Calma per desprès baixar cap a Aiguafreda (unes dues horetes).
Son gairebé les 12 del migdia i els whats-App que li hem enviat no ens els contesta perquè no els deu sentir, ja deu haver esmorçat i ja està gaudint del dia asolellat que ha acabat sortint.
A les 12,33 ens envia un missatge que ja està a la carretera de Castellderçol ... ja queda menys!
Anirem ampliant la crònica a mesura que tinguem novetats.
Ànims Fredy Montserrat és més aprop!!!
CRÒNICA
Tot el Pla de la Calma amb pluja, el paraigües fa bé la seva
feina, però els peus estan molt molls.
La MM ha canviat de recorregut i ara no va fins el
Tagamanent, baixa abans cap a Aiguafreda, decideixo seguir el camí vell, ...
ERROR..., el corriol de baixada és com un riu els peus xops i ja molt a prop del
final relliscada i a terra, cop a la ronyonada, ara no fa mal però després ja
veurem.
Esmorzar a Aiguafreda i cap amunt, ja fa solet, els núvols van i venen, quatre
gotes i una mica de Sol, la grimpadeta patina una mica però cap problema, arribo
a la cruïlla de Sant Quirze i un noi amb diu que no puc seguir perquè s’han
escapat dos rotwailers pel camí que he d’agafar i que son perillosos al final
ell m’acompanya un tros per si surten,..,res de res.
Travesso la carretera de Castellterçol i comença el gran fangar, és un lloc on hi ha vaques
i el camí està molt malament amb grans basalts i molt de fang, fa estona que
veig unes petjades d’ algú que va davant meu, tinc els peus escaldats.
Abans d’arribar a la carena de Sant Llorenç ja he decidit
fer-ho amb dues etapes i així poder fruir més del recorregut, atrapo els que
duia davant dues dones i un home de Cardedeu que van d’Aiguafreda a Sant Llorenç,
allí els venen a buscar m’apunto amb ells per tornar a Granollers.
Ara he de buscar un altre dia per fer l’altre meitat del
camí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada