dilluns, 29 d’abril del 2013

Segurament la última marató


Tres graus i una mica de vent del Nord és un començament agradable, el guarda-roba es tenca ½ hora abans de la cursa,..., a prop hi ha un hotel cap dins.



Comença la cursa, molta gent, lleugera pujada, es corren tres curses a l'hora 10 km, mitja i marató, poc a poc cadascun al seu lloc, a una mitjana de 5:30 el cos es troba bé, Santiago Bernabeu, Plaça Castilla, comença la baixada, Cuatro Caminos, molt de públic animant i bandes de música “a todo trapo” Plaça del Sol, Palau Reial, faig de cicerone a un mexicà, mitja marató 1:54, seguim baixant,.., això després s’ha de pujar.

El ritme es manté, entrem a la Casa del Campo, km 28, es veu pel km 30 com passen els corredors, tros molt avorrit sense públic. Km 32 parada tècnica i petita recuperació, ja comença a ser dur i comença la pujada, el cos es comença a queixar i els genolls a fer “figa” prefereixo fer una estona caminant que no acabar del tot trencat, el públic animant, em marco temps de caminar, 2 minuts, i temps de córrer. Uns voluntaris en patinet ofereixen vaselina i réflex, bon detall.


Estadi Luis Calderón, Carrer Atocha, molt, molt al fons la estació,.., com puja, torno a caminar, un municipal m’empeny i a córrer fins la estació, corba a la esquerra i,..., un mur de 200 metres d’una pujada infernal, una noia amb aspecte nòrdic fa un crit esgarrifós per una rampa i un noi la ajuda fins el final, ja veig que he de deixar les quatre hores per un altre dia, controlo la panxa que no faci tonteries, els avituallaments son fluixos només aigua i power...blau, res de fruita.

A la dreta la tanca del Retiro que té 2 km’s de llarg, la Pilar i l’Eli m’esperen mortes de fred i em donen la Coca-Cola salvadora, corba a la dreta, segueix la tanca, 1 km amunt a la dreta i s’entra al Retiro, 500 metres de BAIXADA i la arribada, 04:13,.., comença a ploure, el cos diu que té fred i tremola, hi ha llargues cues per agafar alguna cosa, en passo i vaig a buscar el cangur tot es descobert i el vent bufa, per fi puc sortir de la zona d’atletes i retrobar la família, ja està.

El camí fins l’hotel es fa llarg, les cames estan adolorides, però l’ànim alt, el fred segueix intens, missatges dels amics i alguna trucada fan el camí més curt, ara a canviar-se i a dinar.
Fa 21 anys de la primera marató, moltes i bones experiències, però ara tocar descansar i fer altres coses.

Podeu veure el: Registre Garmin

La información de la organització:


 


 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada